MENJAR

Recorde una professora de literatura, quan anava a l'institut, que ens va explicar com veure la veracitat d'una història. Si hi havia algun moment en que els personatges estaven menjant, hi havia més implicació de la realitat que si no hi apareix.
Ja tenim algun moment de menjar al blog, però volia dedicar-li una entrada a aquest interessant tema.


L'alimentació a l'Ecuador no és molt diferent de la nostra, però hi han xicotetes diferències:
tenen moltes més fruites i els "jugos" són una delícia, guanábano, naranjilla, tomate de árbol...
en canvi l'oli d'oliva és ausent, l'arròs no és com el valencià (com allà, pocs) i te'l posen sempre al "almuerzo" amb un poc de llentilles. S'ha de buscar la variació als "encebollados" o "fritadas" per eixir de la rutina. M'encanten els noms visuals plens de colesterol com "salchipapas" o "choripanes".
Interessants també els gelats de "paila" que els fan com conta la meva àvia que els feien abans, amb mil sabors de fruites diferents. 
Bo és adaptar-se i anar menjant allò que hi ha, cosa que la patufeta està fent de categoria.

Tema a banda és el café i el cacao, que ja hem vist cultius i hem provat. Ací veiem a Kiko, un col·lega cubà que ens dugué als cafetals de Murray, en resum: un café que sense sucre ja estava dolç, i rebó (o rechévere, que diuen ací).