Em quede parat davant aquesta cascada, veient, observant... sentint cada petita partícula d'aigua que refresca la meva pell, em pare a observar com l'aigua de la terra surt en aquell punt. La continuïtat i la incertesa de la història conformant aquell moment, aquella aigua, aquella pedra concreta, aquella vegetació.
La natura una altra volta demostra com s'obre pas. Veient només la punta de l'iceberg, la part externa.
Em pare imaginar les canalitzacions de tota aquella muntanya, de com aquella aigua corre per dintre com la sang de les venes d'un ésser viu; viva igualment és la muntanya.
Continuïtat i incertesa a la caiguda de l'aigua, el vent juganer i l'atzar de la pluja dibuixen una imatge en moviment, canviant a cada instant i impassible alhora. Moviment a la quietud i quietud al moviment. Ara aquell vent engronsa.... ara aquesta brisa bressola.... aigua fluint.
Ara cau un poc més, ara un poc menys, un pardal que queda a la vora i beu, aquella molsa que creix enmig d'una pedra que ix.
Parat, mirant la cascada, ja no vull cap més foto, no es tracta de la imatge, tampoc no es tracta d'un moviment.
Açò és sentir i percebre, açò és estar-hi i viure-ho.
Sentir el suau tremolor de la terra als peus, percebre la vida com recorre la muntanya; formar part d'aquesta realitat canviant, ser un ésser mutable, sentint un altre ésser mutable. Realitat constant, canviant i permanent.
Romandre dins el canvi
Tal com la vida és
La muntanya respira cascada
(Gràcies Pachamama)
La natura una altra volta demostra com s'obre pas. Veient només la punta de l'iceberg, la part externa.
Em pare imaginar les canalitzacions de tota aquella muntanya, de com aquella aigua corre per dintre com la sang de les venes d'un ésser viu; viva igualment és la muntanya.
Continuïtat i incertesa a la caiguda de l'aigua, el vent juganer i l'atzar de la pluja dibuixen una imatge en moviment, canviant a cada instant i impassible alhora. Moviment a la quietud i quietud al moviment. Ara aquell vent engronsa.... ara aquesta brisa bressola.... aigua fluint.
Ara cau un poc més, ara un poc menys, un pardal que queda a la vora i beu, aquella molsa que creix enmig d'una pedra que ix.
Parat, mirant la cascada, ja no vull cap més foto, no es tracta de la imatge, tampoc no es tracta d'un moviment.
Açò és sentir i percebre, açò és estar-hi i viure-ho.
Sentir el suau tremolor de la terra als peus, percebre la vida com recorre la muntanya; formar part d'aquesta realitat canviant, ser un ésser mutable, sentint un altre ésser mutable. Realitat constant, canviant i permanent.
Romandre dins el canvi
Tal com la vida és
La muntanya respira cascada
(Gràcies Pachamama)
No hay comentarios:
Publicar un comentario