Després de més de dos mesos, apleguem amb Pepe i Elena a Baños de Agua Santa. Havia llegit molt d'aquest poble, molt havíem escoltat: molt a fer, un paratge verd preciós... Ja quasi sense veure'l vaig decidir cercar un lloc per quedar-nos un temps ací. (Propera entrada vull fer sobre aquest bell paratge)
La disjuntiva de sempre, ens quedem o anem anant... Sembla la contradicció entre nomadisme i sedentarisme.
(En altra entrada ja vaig comentar que comentar de canviar la idea de turisme a la occidental)
Si no et mous, no veus, si no et quedes no vius... i crec que ho puc dir amb prou experiència després d'haver viscut a Tallinn (Estònia), Ixcan (Guatemala), Olot, Montblanc, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i ara a Alaquàs.També he anat a molts llocs de turista.
Pense que de viatge només et quedes amb una experiència tangencial, fas el tour, caminada o el que siga, fas la foto corresponent i ací queda la cosa, no dona temps a aprofundir massa. Si et quedes, vius, comparteixes amb la gent del lloc, coneixes més enllà del que altres han conegut. Cultura, sentiments, valors... són coses que només pots viure si allà vius.
Qui passa veu i es fa la foto, qui es queda viu i comparteix.
No continuar de lloc en lloc ens fa perdre el "veure" llocs, però ens permet "viure i compartir" amb la gent.
Primerament pensava en les rutines necessàries, tant meves com de la xiqueta. Però prompte em vaig adonar que em feia falta una cosa més profunda, sentir-me que pertany a un lloc.
Però farem les mateixes coses que a casa, comprar, cuinar, fer la migdiada... estic d'acord, però ho farem a un lloc diferent, amb gent diferent, on podrem aprendre coses noves, on també podrem aportar per part nostra...
Quedar-se permet que te'n adones de les "xicotetes diferències" que ens faran crèixer.
Bé... és la meua reflexió.
...
Després de quatre dies de recòrrer el poble, vam trobar una caseta rodejada de verd.
Ací van un parell d'imatges de la llar on ara comencem una nova etapa.
(En altra entrada ja vaig comentar que comentar de canviar la idea de turisme a la occidental)
Si no et mous, no veus, si no et quedes no vius... i crec que ho puc dir amb prou experiència després d'haver viscut a Tallinn (Estònia), Ixcan (Guatemala), Olot, Montblanc, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i ara a Alaquàs.També he anat a molts llocs de turista.
Pense que de viatge només et quedes amb una experiència tangencial, fas el tour, caminada o el que siga, fas la foto corresponent i ací queda la cosa, no dona temps a aprofundir massa. Si et quedes, vius, comparteixes amb la gent del lloc, coneixes més enllà del que altres han conegut. Cultura, sentiments, valors... són coses que només pots viure si allà vius.
Qui passa veu i es fa la foto, qui es queda viu i comparteix.
No continuar de lloc en lloc ens fa perdre el "veure" llocs, però ens permet "viure i compartir" amb la gent.
Primerament pensava en les rutines necessàries, tant meves com de la xiqueta. Però prompte em vaig adonar que em feia falta una cosa més profunda, sentir-me que pertany a un lloc.
Però farem les mateixes coses que a casa, comprar, cuinar, fer la migdiada... estic d'acord, però ho farem a un lloc diferent, amb gent diferent, on podrem aprendre coses noves, on també podrem aportar per part nostra...
Quedar-se permet que te'n adones de les "xicotetes diferències" que ens faran crèixer.
Bé... és la meua reflexió.
...
Després de quatre dies de recòrrer el poble, vam trobar una caseta rodejada de verd.
Ací van un parell d'imatges de la llar on ara comencem una nova etapa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario